Em vas contar com els mataren
A les presons d’oblit i horror
Amb l’esperança afusellada
Escrita en llàgrimes de foc.
Vas marxar en llargues columnes
Pels camins de gred i dolor;
Cames i cors plens de ferides
Aquell mil nou-cents trenta-nou.
Renaix la memòria.
Renaix de consciència.
Renaix l’esperança.
Renaix la victòria.
Em vas parlar del llarg exili
A les presons del teu record
Amb l’enyorança derrotada
Escrita en llàgrimes de foc.
Vas tornar amb cara envellida,
Sense renúncies ni remors,
Amb la ferida en la mirada
D’aquell mil nou-cents trenta-nou.
Renaix la memòria.
Renaix de consciència.
Renaix l’esperança.
Renaix la victòria.
