Mil llàgrimes a la mar

Tot recordant ses carícies que et va dar. Fi des somni un mes de març. Un silenci que punxia i feia mal, una ferida plena de sal.
No sabies cap on prendre per plorar mil llàgrimes a la mar. Sa distància t’oferia soledat, dolor ferotge mal d’eixugar.
S’acabarà sa tristor. Peuades deixes que fan pols on s’endevinava aquella foscor. Un far al sud, un vent del nord i un munt de coses arrelant que t’assenyalen un camí millor.
Es temps ha passat i res hi ha per curar. Sa partida s’ha acabat. Ses costures de sa vida t’han marcat i t’han inspirat una cançó.