El passat et crida, no diu res
un color antic a la paret
la terra imaginària que has creuat
si t´hi fixes bé és un parany
que no podrà
imaginar
els nostres somnis.

Mil de colors de la posta del sol
campanes que riuen un dia d’agost
ni el blat que es mou ni els ocells que ara aixequen el vol
em fan més feliç que tu.

Cada nou paisatge descobert
la fragilitat d’un petit ocell
el tacte suau del cotó fluix
o la immensitat de l´univers.

Mil de colors de la posta del sol
campanes que riuen un dia d’agost
ni el blat que es mou ni els ocells que ara aixequen el vol
em fan més feliç que tu.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /