Per molt que em mori i torni a néixer
cremaria set vides per tornar-te a conèixer.
Puc perdre mil batalles
si guanyem junts la guerra.
Ets el cop que trenca la cadena
amb la que ens han lligat.
Ets el foc que crema aquesta pena
que inunda la ciutat.
I ara el cor batega tan fort que la fe s’esgota,
sense tu aquest any és una derrota.
Ara sento que tempto la sort,
ara sento que el cor va més fort
i m’invento que aparco al teu port.
Per molt que em mori i torni a néixer…
Per molt que em mori i torni a néixer…
Ets un raig de sol que m’il·lumina quan tot és foscor.
Ets la cura, ets la medecina, ets la solució.
Ets la clau que obre el candau amb una mirada.
Ets l’exèrcit que no coneix la retirada.
Ara sento que tempto la sort,
ara sento que el cor va més fort,
i m’invento que aparco al teu port.
Per molt que em mori i torni a néixer…
Per molt que em mori i torni a néixer…
Sempre que hem perdut un combat
una llum ha arribat des del més enllà.
Seguint-la ens hem trobat.
Per molt que em mori i torni a néixer…
Per molt que em mori i torni a néixer…
