Hores que marxen
sens trenquen, s’enfilen,
i fem com si res
Estones que fugen
dels dies que cauen
pel seu propi pes
Dies que ens deixen tornar a ser nosaltres
i no ser res més
Llavis que em trenquen i ho tornen a fer
com si el mon s’acabés
I ara el temps ens demanarà
ser més prudents, més atents
Per poder seure al davant
de tots els dubtes que es van apropant
Prenem decisions sent més,
sent més presents
