Les hores passaran
Com núvols de cristall
Mentre restaré dret
Amb cara d’animal
I assotaré aquest temps
Mentre escolto les veus
D’aquells sants innocents
Que xiulen mentre s’empassen formigues
Tu tens un tren vermell
Jo em menjo el teu raspall
Tots els homes són drets
Quan trenquen el mirall
El sol creix a ponent
si sento les arrels
Se’m queden tots ullant
Mirant tranquils mentre jo em menjo el fetge
les foques refilaran
quan caiguis a terra
has de menjar-te els ulls
quan les cabres meulen
Paciència paternal
al preu d’un orinal
que no cal reciclar
si el claves amb un clau
dóna’m els teus anhels
que jo els invertiré
i podràs viure en pau
mentre no siguis tu qui es desespera
les foques refilaran
quan caiguis a terra
has de menjar-te els ulls
Quan les cabres meulen
Mentre ells somriuen….
les foques refilaran
quan caiguis a terra
has de menjar-te els ulls
Quan les cabres mèulen
I com mèulen!
