Són els dies que no acaben
Com si algú parés el temps
Son els dies que ens sorprenen
I que arriben sense més
I juguem les millors cartes
I brindem per aquests moments
Que la màgia que ens regalen
Se’ns emporta
I t’observo mentre cauen els demés
I alhora balles, fas com si res
I la resta de la gent,
ja comença a estar de més
Aquí, en els marges del present
D’ aquest present
Son els dies que no marxen
Que es tatuen dins la pell
I ens expliquen les històries
Que recordarem de vells
I s’encenen les alarmes
Quan s’acaba la cançó
I al final només ens quedarà
recordar-la…
