Com podia viure abans
sense tu encara no ho sé
potser només esperant
es dia que et conegués.
Sol de primavera,
fulla de tardor
ets neu a s’hivern
i a s’estiu calor.
A darrera es finestral
cauen ses gotes de pluja
regalimen i s’eixuguen
amb una calma ancestral.
Dormint com un àngel
en es balancí,
t’engronsen es somnis,
t’acoixa sa nit.
Vola, vola, volaràs,
com si fosis aucellet
i me diràs molt baixet
que mai més no tornaràs.
Aturat, al·lota,
surt en es portell
quan pas per davant
te deix un ramell.
