Paraules de colors i llum de fàbrica,
vesprades que en un got es fan matí.
La vida és el que passa entre llenços i llençols
estesos com un plànol del plaer i del combat.
Nascuda del treball, una mà esquerra
batalla per florir a l’horitzó,
parida de la terra, de la forja i del pinzell:
estesa com un arbre dona fruit a qui no en té.
Com la ràbia pulcra del pintor.
Braçada de dolor a les entranyes,
de fam, per la injustícia i el terror:
rovella per cloure’s com un puny crispat al cel:
memòria d’una fibra sota acrílic i metall.
Tenyida pel sabor d’una esperança
que canta com un far molt a migjorn,
salpebra la muntanya per a un mos a l’infinit
i agrana en la paleta un firmament plorat d’estels.
Com un quadre d’Antoni Miró.
