(Lalalala…)
Ni la ciutat, vestida de lluentor, podra anestesiar el meu dolor.
Tot va passar tant rapid, el meu rostre esta palid.
Poc a poc el món sencer esta morint.
Vull capbussarme dins un reactor nuclar, envoltada de preciosa i profunda llum blava. (Aaa)
Ho podre deixar anar tot.
He somniat agafante amb les mans.
Per sota de les cortines s’aixecaba una brisa.
Els teus llavis i paraules he somniat, agafante el coll amb les meves mans, en una tarda plena de rajos rojos de sol i llum.
He somniat acariciante a tu.
Vull capbussarme a l’interior d’un perillos reactor nuclar.
D’aquesta manera les memories es fondran en un magic color de blanc.
He somiat que tothom desapareixia la soledat i el silenci d’aquesta habitacio a la nit fan que se m’enfonsi el pit.
