EL CONTINENTAL
Quan em miraves
m’enamoraves
però no et posaves
ni un xic sentimental.
I és que em miraves
però ni pensaves
que amb mi ballaves
el Continental.
Ballant,
mires però no veus res.
Ni saps
qui tens davant.
La dansa et porta
i no t’importa
si estic mig morta.
Això t’és ben igual!
Si et preguntaven
amb qui ballaves
potser diries:
Amb el Continental.
MONA LISA
Monna Lisa, Monna Lisa, Monna Lisa,
un somriure si és on no entremeliat.
No sabem com ets, com eres.
Monna Lisa.
Què em vols dir, quan t’he mirat
i m’has mirat?
Han passat els anys i els segles,
Monna Lisa,
i ningú no sabrà mai la veritat.
Eres forta i burleta, o submisa?
Qui pot dir-ho, Monna Lisa?
Què miraves, què pensaves,
Monna Lisa,
quan vas deixar aquest mig somriure
en el retrat?
GIGI
Gigi, ets el mirall on m’he mirat
ets el record del temps passat,
com un petit somriure.
Ets la il·lusió que m’ha aturat el temps.
Gigi, l’adolescència has revifat.
I ja no ets tu. Sóc jo.
Amb tu han tornat les il·lusions.
Sóc feliç!
Gigi, nena petita que ha crescut,
imatge i temps de joventut,
amor a flor de pell.
Una rialla sempre a punt
i un somni als ulls.
Igual que tu, jo no sabia
que tot era poesia.
Un bell somni que després
no viurem mai més.
L’ÚLTIMA VEGADA QUE VAIG VEURE PARÍS
Des l’última vegada
que vaig veure París,
n’estic enamorada.
I tant de temps
que no l’he vist!
Recordo el seu somriure,
els taxis i els cafès
i aquell delit de viure,
quan rèiem per no-res.
Amb verds de primavera
i amb cors enamorats!
Encara veig com era
aquell París que no he oblidat.
A PLE MIGDIA
No em deixis mai, amor no em deixis!
Per tu jo no sóc res.
I si te’n vas no tornaràs mai més.
No em deixis mai, amor no em deixis,
que si no et tinc, com ho faré?
Sola del tot, a ple migdia,
sense esperança, sense alegria.
Això, tu a mi no m’ho pots fer.
ELS MOLINS DEL PENSAMENT
Els molins de vent no paren,
els molins del pensament,
van omplint el cel i l’aire,
van voltant dins del cervell.
Mouen música amagada
que només sent cadascú.
Melodies i tornades
van naixent tan sols per tu.
Pensaments secrets que porten
per camins que sols tu saps.
Cent mil coses mig somortes
van girant dintre el teu cap.
Són talment molins de vent
els molins del pensament.
COM SERÀ, SERÀ
Quan era així,
petita així
-tot just tenia
quatre o cinc anys-
mai no parava
de preguntar:
Com seré, jo, demà?
Doncs, seràs, seràs,
seràs com tu vulguis ser,
si bé mai ningú no sap
com serà demà.
Com serà, serà?
Ningú el seu futur sap mai.
El temps que vindrà et dirà
com seràs demà.
SEMPRE COM AQUESTA NIT
Mira’m! Vull que aquesta nit
ompli els meus sentits.
Vull veure’t així, tota la vida
i que no canviïs mai.
Perquè et vull sempre
tal com ets avui.
Vull veure els teus ulls
plens de la il·lusió i el goig de viure!
Sempre, com aquesta nit!
SECRET D’AMOR
Un petit secret d’amor
tenia pres dintre el meu cor.
Era el temps de somniar.
A ningú el somni vaig contar.
Sols l’estrella que surt cada nit
va saber quin era el meu neguit.
Que una estrella entén molt bé
quin és l’amor secret, que no us diré.
