Just quan van sonar les campanades
érem dalt de bicicletes i al carrer
vam celebrar l’entrada d’any com si fos l’últim
o potser com si fos aquell primer que ens va canviar
Cada pedal que empeny el peu trenca una closca
som com cargols, ens creuen quiets però ja anem fent
i el què tant anys vam veure com el millor sostre
vam descobrir que amb un sospir es podia enfonsar
Hem sortit a veure món
aclucant els ulls de tant de temps
que hem passat tancats a dins
desfent-nos de la pròpia pell
Ara ens va gran fer el camí enrere
qui érem abans són vestits vells
que ara hem trobat dins la matrjoshka
una muda per seguir creixent
Traient el fetge per la boca ens ve plorera
al recordar que ens persegueix el què vam ser
veient de lluny tots els intents de fer drecera
se’ns fa evident que el camí llarg sempre serà més pla
