Matines a l’hospici

Llúu el coure i el llautó
amb cendra i llimona, fregats;
de lleixiu sura l’olor
per sobre els emblanquinats.
La capella de l’hospici
agombola els estadants
tremolenc i encongits,
segles de dol en ses mans.
Ulls vells, que no saben mirar,
però que senten delit
de veure, a la mitja nit,
Jesucrist com naixerà.
A matines de l’hospici
la sibil·la no hi pren part:
No es pot profetitzar el fi
allà on tot s’ha acabat.
A la foganya hi flameja
un tronc d’ametller corcat.
La campana de l’hospici
repica per Jesús, que és nat.