Matinada de Sant Joan,
l’Estiu alça sa bandera;
és l’herald que ha ‘nat guiant
una noia de Cervera.

Amb les primeres clarors,
es veuen ses formes fines;
desperten totes les flors
fins al coll de les Savines.

Ai, l’amor! ai, l’amor!
té més força que set sols.
Ai, l’amor! ai! l’amor,
ha passat per la Segarra!

És Dionís qui l’ha embruixat,
o un sàtir qui l’ha mirada?
Un follet que ha sospirat!
i l’Amor l’ha captivada.

Bufa dolcet el seré,
revifa l’última brasa;
com dos fruits d’un cirerer
els cossos fan una dansa.

Ai, l’amor! ai, l’amor,
té més força que set sols!
Ai, l’amor! ai, l’amor
ha passat per la Segarra.

Cants d’amor, fonts amb grans dolls,
rossinyols, merles i garses!
S’han cremat els vells rostolls,
del foc neixen noves plantes.

Matinada de Sant Joan,
l’Estiu alça sa bandera;
és l’herald que ha ‘nat guiant
una noia de Cervera.

Ai, l’amor! ai, l’amor,
té més força que set sols!
Ai, l’amor! ai, l’amor
ha passat per la Segarra.
 

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /