Un amor artificial,
des de 300 anys enrere,
hem fet tanta carretera,
que potser se t’ha oblidat.
Que soc aquí,
perquè em vas prendre la cartera,
i em vas fotre una pallissa,
que encara l’estic buscant.
Cada cop que em dius
que t’hauria d’estimar
per tenir llum, aigua i gas
i alguna cosa per menjar.
Una plantofada
no em trauria el meu desig
de marxar d’una vegada
i apartar-te d’aquí mig.
Oh he de fotre el camp,
oh més d’hora que tard,
oh-oh no hi vull pas pensar,
a pitjor ja no hi puc pas anar.
Ara ho sento a prop,
ho sento aquí, ho sento calent.
M’agafo ben fort
per si bufa gaire el vent.
Estic a punt,
hi he pensat tantes vegades,
que malgrat les amenaces,
ara vull fer el pensament.
No en farem un drama,
cap dels dos compto que passi gana.
És per dignitat,
potser tu també n’estàs ben fart.
He fet tants plans,
i em sento tan acompanyada,
que dubto que t’enyori,
que t’aguanti ta puta mare.
