Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n’hi peta una als morros,
ja en teniu Marrameu mort.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
Marrameu i Marrameua
s’embolica en un llençol,
feia veure que era un home
i era una fulla de col.
Marrameu ja no s’enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li sargeix els mitjons.