Maria Joanna prohibida
no puc sincerar-me més,
Colombiana distingida
capullo sense llavor
el teu perfum és l’olor
que em fa suportar la vida.
Quan no et tinc tranquil t’espero,
que quan ets dintre de mi
voltejo com un torero
sens posar en perill el cos.
Si tinc gana menjo arròs
i et dedico aquest bolero.
Quan ve el temps de la collita,
cap a mitjans de febrer,
a l’hort ens donem la cita,
et deixes acariciar,
sol i serena assecar,
veritat cantada i escrita.
EI teu fum és una boira,
un núvol conqueridor
que m’esborra la memòria
i em demana solament
el teu contacte urgent
sense cap escapatòria.
