Maria Gràcia en el carreró
calma la gana amb un rosegó.
No vol ser puta, vendre l’amor,
que no li’n queda, que no, que no.
Va ser Roberto qui se’l quedà
allà a les terres de Panamà.
Passa un pollastre del capital
i se la mira com fent-li mal.
Quan se li acosta, quina gelor!
la dona pobra sap de temor.
Maria Gràcia para la mà
per si el pollastre té voluntat.
Poques monedes solta el mamó
que no n’hi han més diu, que no, que no.
Ara li mostra bons bitlletons
que canviaria per rebolcons.
Maria Gràcia mira els papers
de tant que mira no sap què fer.
Quan fa d’anar-se’n aquell bavós
ella li diu que fa de tot.
Per tres bitllets laralalà
per uns dels grossos lolararà.
Maria Gràcia en el carreró
calma la gana del macarró.
Maria Gràcia en el carreró
calma la gana del macarró.
No vol ser puta, vendre l’amor,
que no li’n queda, que no, que no.
Va ser Roberto qui se’l quedà
allà a les terres de Panamà.
