Els dies que esperava una senya
els dies que escoltava més veus
pel meu entorn com d’argila blanca
se concentraven, cansades, les veus
Sé que els moments gravats no fan falta
que és més endins on germina tot
jo era aquí primer sumant forces
amb l’intercanvi diari del món
Amb mi ha arribat la vergonya
A mi ha arribat aquest mal
Amb mi ha arribat la vergonya
A mi ha arribat aquest mal
Aquí hi havia la mar
Aquí hi havia la mar
Com saber que hi és
o me salva
si no ve cap a mi
Expulsa el tresor
la sort reservada
la sort som jo
a qui més vols.
