Ja el sol aguaita per l’ample cel
Ros com la bresca degota mel
Damunt les planes totes florides
S’embadaleixen les margarides
I alçant la testa beuen claror
Qui les anima d’un tremolor.
I en les diades de sol ardent
Quan el cel brilla més resplendent
Sembla que llencin crits d’alegria
Les margarides són flors de dia.
Blanques i rosses com és la llum
Tenen el riure per tot perfum
Tenen un riure d’ulls deixondits
Més condormides les fosques nits.
