Cadaqués, cada volta que et miro
que amarga que és la meva sort!
quan et veig, amor meu impossible
sento maleir-te de tot cor!
Oh, Marga que amarga que és la meva sort!
Oh, Marga tinc el cor ferit
pel teu record!
Madona antiga pagesa trista i pensativa enfront del mar
has de saber que, per malària d’un atzar.
sense saber-hi m’has ficat
en el carrer de l’amargura
m’has pres la copa de l’amor d’entre les mans
i m’has mesclat pena i dolor dins la dolçura.
Ai, amargura
serp verinosa que tortures il·lusions
fent-les passar per carrerons
exempts de somni i de record
per què
per què hauràs de ser sempre tan a prop
acompanyant, maleït sia, els meus amors?
Cadaqués, cada volta que et miro
que amarga que és la meva sort!
Quan et veig, amor meu impossible,
sento maleir-te de tot cor!
Oh, Marga que amarga que és la meva sort
Oh, Marga tinc el cor ferit
pel teu record.
