Mare vull ser pescador

A un poble de pescadors entre el mar i la muntanya  una mare al seu fill  l’inculcà que fóra frare.   A dalt d’un vell monestir  un jove amb hàbit de frare tot contemplant el blau mar,  tot contemplant el blau mar,  així a sa mare li parlà:   Mare, vull ser pescador no m’ho privis dolça mare ja sé amb quanta buidor et deixà la mort del pare.   Mare, vull ser pescador vull ser pescador i no frare  que sóc fill de pescador i malgrat el teu dolor  jo tinc les venes salades. Mare vull fer-me a la mar. Mare vull fer-me a la mar i que em bressin les onades.   A un poble de pescadors davant la Verge del Carme  prega una mare amb fervor  veient la mar abrivada.   Prega que torni el seu fill que marxà amb la mar en calma i mentre resa plorant en aquell precís instant  torna el fill i així li parla:   Mare, vull ser pescador no m’ho privis dolça mare  ja sé amb quanta buidor  et deixà la mort del pare.   Mare, vull ser pescador  vull ser pescador i no frare que sóc fill de pescador  i malgrat el teu dolor jo tinc les venes salades. Mare vull fer me a la mar. Mare vull fer-me a la mar i que em bressin les onades   Mare, vull ser pescador.