Mare si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n’iria mar endins
tot sol amb la meua barca;
el vent fera un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor d’un blau com d’encís
i el ulls d’un verd d’esperança
Mare si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n’iria mar endins
tot sol amb la meua barca;
Us faria adéu al port,
me’n duria el goig de l’aire,
la verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares…
Mare si fos mariner,
tot sol amb la meua barca
iria a cercar l’amor
per ports illes llunyanes,
– Doncs on aneu mariner,
tot sol amb la vostra barca?
– Cerco l’amor, ai companys!,
però m’empeny l’esperança.
Mare si fos mariner
iria amb la meu barca
cercant amb delit l’amor
per mars de somni i rondalla.
La vela de lluny a lluny,
cridaria l’arribada
i el vent desfaria en llum
les trenes d’or de la tarda.
– Amor li diria jo -,
guaita la mar, amplia i clara:
ella m’ha dut al teu port,
ella em farà de companya.
Tu tindràs el cabell pur,
jo la pell un xic colrada,
i el nostre retorn el gust
d’una música llunyana.
Mare si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n’iria mar endins
tot sol amb la meua barca;
