Eternitat que no coneix l’amor,
que oblida el temps i fa morir el record,
ens embolica a tots.

Espanya viu de l’aire d’un cel gris.
Terres i mars lligades a un país
que mai no ha existit.

Estrelles noves sembren els espais
de focs encesos i colors de maig
tallats per diamants.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /