Mal de lluna

Sota l’ombra del silenci1 sembla que tot s’ha adormit. Sembla que m’hagi fet clara la lluna aquesta nit.   Sento com ella em penetra; de cop, se’m fa molt profund… Sento com, si tot de sobte, la nit fos transparent.   Mal de lluna… Sento al meu cor…   Puc sentir l’ànima buida; això queda, em domina la ment. Puc sentir com la ràbia em glaça el pensament!   Ningú no sabrà quantes coses s’amaguen dins el meu somrís: darrere el meu rostre jove hi ha l’ànima del vent…   Mal de llum… Surt del meu cor!   Lliura’m del teu mal! Lliura’m del teu encís! Lleva’m l’estranya influència qui il·lumina el meu esperit. Torna’m la meva innocència, reina de la nit!   Aaah ahh aaah…   Sota l’ombra del silenci sembla que tot s’ha adormit. Sembla que m’hagi fet clara la lluna aquesta nit.   És tan pesada la calma! Res no es belluga ni es mou. Brilla la lluna plena sobre la torre del sol!   Mal de lluna… Surt del meu cor!   Mal de llum… Surt del meu cor!   Mal de lluna… Surt del meu cor!   Mal de llum… Surt del meu cor!   Mal de lluna… Obre el meu cor!