Viatge al centre dels meus somnis
dins d’una espiral eterna
cauen mortes les promeses
cap al buit ja m’arrosseguen
s’obre un clar en la tempesta
núvols grisos es dissipen
creix el sol amb un somriure
el retorn de la innocència
venç el pes de l’enyorança
i puc tornar a veure
amb els meus ulls
i ara sóc l’eix de l’univers
que travessa els cors
i desapareix