Mai és tard

Mai és tard
per brollar al carrer,
mai és tard per sorprendre’s.
No és mai tard per a uns ulls
de cel serè i àguiles a l’aire.
I en un verger buscar estels
i trobar cavallets de mar.
I en un tasser
deixar t’estimos,
escrits entre calderes
que algú llegirà.
Mai és tard per a les paraules,
per a la riba del mar mai és tard.
Mai és tard quan el vers s’estén,
quan l’ésser arrenca,
quan el sant s’enfanga.
Per a l’afany desmesurat per la vida,
mai és tard.
Mai és tard, mai és tard.

I si el dolor porta boira baixa,
aguaitar la tarda i la seva llum.
Si a l’herbera
veiés tudons,
compondria ditirambes en el teu honor.
I en un verger esperar un nou diluvi,
trobar cavallets de mar.
I en un tasser
deixar t’estimo,
escrit entre cassoles
que algú llegirà.
Mai és tard per a les quimeres,
per a l’Ossa Menor mai és tard.
Mai és tard quan el verb viu
neix de la carn.
Per la riba del mar mai és tard,
mai és tard, mai és tard…!