Mai és tard
per brollar al carrer,
mai és tard per sorprendre’s.
No és mai tard per a uns ulls
de cel serè i àguiles a l’aire.
I en un verger buscar estels
i trobar cavallets de mar.
I en un tasser
deixar t’estimos,
escrits entre calderes
que algú llegirà.
Mai és tard per a les paraules,
per a la riba del mar mai és tard.
Mai és tard quan el vers s’estén,
quan l’ésser arrenca,
quan el sant s’enfanga.
Per a l’afany desmesurat per la vida,
mai és tard.
Mai és tard, mai és tard.

I si el dolor porta boira baixa,
aguaitar la tarda i la seva llum.
Si a l’herbera
veiés tudons,
compondria ditirambes en el teu honor.
I en un verger esperar un nou diluvi,
trobar cavallets de mar.
I en un tasser
deixar t’estimo,
escrit entre cassoles
que algú llegirà.
Mai és tard per a les quimeres,
per a l’Ossa Menor mai és tard.
Mai és tard quan el verb viu
neix de la carn.
Per la riba del mar mai és tard,
mai és tard, mai és tard…!

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /