M’agraden els teus pits, que són com dos coixins,
tensats plens de sorra i fins,
i aquell 69 que vàrem fer a Salou,
que encara en conservo un esquinç.
I aquell cop de maluc entorn de l’eix d’ordenades,
m’agrada, com m’agrada tota omplir-te de baves,
m’agrada el teu teló de pèl tan capriciós,
que rinxolat i anàrquic mostra el rostre o no.
M’agraden els teus ulls de felí en extinció
i el volt del teu llavi carnós.
I el teu cul dur premsat, de codonyat quallat,
obsequi de nostre Senyor.
I aquells claus al Peugeot per tota la contrada,
m’agrada que t’agradin com m’agrades de xapa.
M’agrades tota tu i les teves prestacions,
m’agrada l’embolcall, però saps què? Tu no!
M’agrada el teu ring-ring perfecte amb un pírcing
i els teus abdominals que no tinc.
I aquells fèmurs eterns, tan tornejats i ferms,
dos terços d’u vuitanta-cinc.
M’agraden el dos rengles impol·luts d’ivori,
esculpint un somriure que duu al tanatori.
M’agrades tota tu, ets com un sarcòfag d’or.
M’agrada la carcassa, però saps què? Tu no!
