Veig, i no sé si mirar
O esperar que el temps em porti
A trobar el que hem anat perdent

I desperto després de tots aquests anys
de tots aquests somriures
I de tot el que he oblidat

I ara més que mai
sento aquelles històries
d’aquell matí i aquelles nits

Aprenent a estar
una mica més a prop
de tornar a descobrir

Aquesta màgia, aquells estius,
aquell somriure que tots tenim a dins
De tornar a trobar el que era important
de saber que sempre et tindràs a tu

I camino aprenent a anar lent
sense saber on anar
sense saber si tornar

I passo per on sempre passava
i veig coses que abans no veia
Entenent el que volies
Tenint més clar que

I ara més que mai
sento aquelles històries
d’aquell matí i aquelles nits

Aquesta màgia, aquells estius,
aquell somriure que tots tenim a dins
De tornar a trobar el que era important
de saber que sempre et tindràs a tu

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /