Una nena de Manresa l’any setanta tres
Se’n tornava cap a casa amb un jersei vermell
Molt a prop de la Seu va veure un nen mig mort de fred
Va acostar l’orella al cor del nen i el va abrigar
Bategava amb tanta pena que tot li era igual
els ullets li tremolaven però no deia res
ni es movia ni parlava ni plorava gens
a la ma una noteta de la mare amb un petonet
T’he cuidat durant deu anys però ja no puc més
T’he estimat durant deu anys però ara et dic adéu
Ara es profe en una escola amb nens de sis anyets
Que s’ estima i els adora com si fossin seus
I els explica la història d’aquell nen mig mort de fred
Però una tarda de desembre que feia molt fred
Un alumne va anar classe amb un jersei vermell
Els ullets li tremolaven però no deia res
Ni es movia ni parlava ni plorava gens
A la ma una noteta del seu pare amb un petonet
Vas donar-me el teu amor per no passar fred
Ara et cuides del meu nen porta el teu jersei
