Ara ha arribat,
allò que sempre temem afrontar.
És el final,
ara haurem de dir adéu i potser fins mai.
Però no és ben bé un punt a part, sempre en serem ostatges.
Com qui mira enrere a l’últim instant, esperant un gir de l’altre.
Com podem guardar tota la màgia en una capsa.
Ara que els records ja no són més que un mirall.
Com podem guardar tota la màgia en una capsa.
Ara que els records ja se’n van
I tu bé ho saps,
no hi ha raó per fer de la tristor res familiar.
I em diràs que ens hem fet grans,
gràcies a aquells moments que hem deixat marxar.
Però no és ben bé un punt a part, res impedeix retrobar-se.
Però si hi tornem, millor no anar, millor no anar sense equipatge.
Com podem guardar tota la màgia en una capsa.
Ara que els records ja no són més que un mirall.
Com podem guardar tota la màgia en una capsa.
Ara que els records ja se’n van
Marxant amb un somriure
és com podrem viure
fent justícia als moments, digues,
no hi ha forma més simple.
Com podem guardar tota la màgia en una capsa.
Ara que els records ja no són més que un mirall.
Com podem guardar tota la màgia en una capsa.
Ara que els records ja se’n van.
