Ara que ets gran
ho recordes
i encara et veus
jugant
amb nines
a pares i mares.
Sense voler
o sabent-ho
t’havien
educat
a un món dominat
pels homes.
Però ara que hem crescut,
ens veiem més iguals, perquè
l’única diferència
entre tu i jo,
és aquell cos que jo
estime,
és aquell esguard que
vull.
Ara sóc gran
i ho recorde
i encara em veig
plorant
–”No plores que els homes no ploren”.
Els prejudicis
ens porten
la bruta
desigualtat
que fa murs de les
diferències.
Trenquem els prejudicis i
ens veurem més iguals, perquè
l’única diferència
entre tu i jo,
és aquell cos que jo
estime,
és aquell esguard que vull.
