Medicina que apaivaga el dolor,
treu espines clavades al cor,
encanteri ancestral, cicatritza ferides i mals,
poció màgica.
Ets la reina divina dels remeis,
la que camina junt amb mi des de fa molt de temps,
la que fa d’un dia gris somriures que volen ser ocells.
Que som amants cada nit
dels que fan un full en blanc,
versos que ballen amb sentit.
Que fem l’amor i vestim
cada nota que vola
i es cola al nostre llit.
I tu, fas que pari boig
quan em sento a prop,
vull estar amb tu encara que s’acabi el món…
I tu, fas que pari boig
quan em sento a prop,
vull cantar sempre amb tu l’última cançó…
Endorfina que acceleres com una enrededera
i penetres i toques el meu cor,
tu que fas de cada passa que es moguin braços i cames,
temps que abraça i espolsa totes les pors.
Ets desig de mil paraules,
un grapat de frases que m’empaiten,
que m’acompanyen i em fan perdre per un bosc
on s’hi amaga la imaginació,
que m’empeny sense saber cap a on,
quina serà la direcció.
I tu, fas que pari boig
quan em sento a prop,
vull estar amb tu encara que s’acabi el món…
I tu, fas que pari boig
quan em sento a prop,
vull cantar sempre amb tu l’última cançó …
Seguirem escoltant, com ressonen les veus!
Trencarem l’alba, el cel, les olors i les notes
que han escrit amb nosaltres al caminar.
Somiem que marxen lluny les pors, s’alcen els cors.
Vull seguir al teu costat:
tu ets el beat del meu caminar!
I tu, fas que pari boig
quan em sento a prop,
vull estar amb tu encara que s’acabi el món…
I tu, fas que pari boig
quan em sento a prop,
vull cantar sempre amb tu l’última cançó…
