Te’n vas i véns
tal com ho fa el mal temps
sense avisar
talment lladre nocturn
i jo dempeus
espero l’últim taxi
que ve de lluny.
Trepitjaré
com gat sense soroll
passen carrers
que no són de ningú
i si fa fred
caminaré de pressa
amb pardessú…
Saludaré
la lluna i els vaixells;
el mar no cal
que jeu ben adormit.
Sense tenir
ni borra a la butxaca
em creuré ric.
Així vivim
tot hora somniant,
originals,
com el primer pecat,
Mira’m als ulls
que són com dues coves.
Fica-t’hi aviat.
Te’n vas i véns
com gat sense soroll
| jo dempeus
espero l’últim taxi
sense tenir
ni borra a la butxaca
Mira’m als ulls.
