L’ordre del cervell

Ei, ei, segueixo l’ordre del cervell.
Ei, ei, per això hem d’anar fent passos.
Ei, ei, segueixo l’ordre del cervell.
Ei, ei, no ens podem plagar de braços!

Mantinc la caixa intacta perquè hi guardo un treso.
No he trobat pas or, ha estat molt més de sort.
Tot i que és més comú, també és molt més brillant.
El meu cervell passa, que encara continua rutllant.

D’on creus que surt l’ordre perquè ara estigui cantant?
D’on creus que ve l’impuls per continuar parpellejant?
Ai caram! Una esponja mig humida,
que xucla els somnis i me’ls punxa cada dia.
Un cervell recull tota una història,
mil records units en el fil de al memòria.
Aquí el meu cervell, amb qui jo em vull fer vell,
que quan em toques la tita, m’ho fa gaudir la pell.

És el comandant, que preocessant de manera exacta,
no es penja com el Windows, ni accepta llicència de
contracte,
no es para pas, ni per captar l’aire pel nas,
millor que pila de liti, el cervell m’ordena el següent pas.
Però, per alguna errada, hi pot perdre autoritat
deixant entrar enemics com si fossin convidats.
Alzheimer, ictus, esclerosi múltiple, Parkinson,
i els trucs per fer-los fora no sabem ben bé quins són.

Ei, ei, segueixo l’ordre del cervell.
Ei, ei, per això hem d’anar fent passos.
Ei, ei, segueixo l’ordre del cervell.
Ei, ei, no ens podem plagar de braços!

Enemics, enemics,
sobre l’alzheimer:

Busco i no trobo el tresor que tenies,
ni les teves històries ni les teves manies.
El destí maleït sembla que s’ha apoderat
del teu talent i de la teva identitat.
Avi, sóc jo, el teu nét més trapella,
el qui de nit mirava amb tu les estrelles,
ja no em ports dir quina és l’Óssa Major.
No recordes qui ets tu, ni tampoc qui sóc jo.
Ja no ets aquell savi, però et queda el somriure.
Seguirem lluitant perquè puguis ser lliure, avi,
perquè puguis ser lliure.

sobre l’ictus:

Qui hi havia de dir que havíem de patir
veient l’àvia asseguda al balancí,
sense balanceig ni rutinari passeig.
Tot resulta a mitges, això és el que veig.
S’ha tornat de dretes, sense voler s’hi aferra
i l’àvia tan roja, de convicció d’esquerres.
No vull recordar pas el el moment fatal,
en que mig món s’apaga perdent la moral.
Ànim, iaia, treu forces del sac,
si no pots arribar-hi jo estaré al teu costat.
Sóc la teva llibertat.
El teu moviment, mentre jo em pugui moure,
tu et seguiràs movent.

Ei, ei, segueixo l’ordre del cervell.
Ei, ei, per això hem d’anar fent passos.
Ei, ei, segueixo l’ordre del cervell.
Ei, ei, no ens podem plagar de braços!

sobre el Parkinson:

No tens ni por ni fred, però el cos et tremola.
Tothom t’ajuda si cal, però això no et consola,
no et sens sola, però no et sents segura.
Tot trontolla, vida fotuda,
cerques l’equilibri, respires a fons,
busques i no trobes possibles raons,
enfonsat el nervi, tocat el cervell,
com si el metge piqués el genoll amb martell.

No hi ha repòs, relax ni desconnexió
motiu ocult, i del tot innecesari
pots posar-hi la mà…
cal seguir posant-la per veure
per veure l’horitzó.

sobre l’esclerosi múltiple:

Ei, ei, segueixo l’ordre del cervell.
Ei, ei, per això hem d’anar fent passos.
Ei, ei, segueixo l’ordre del cervell.
Ei, ei, no ens podem plagar de braços!