L’ocell i el xiprer
Per fer més alt el xiprer
l’ocell hi enlaira el seu cant.
Si l’arbre no arriba al cel,
hi arribarà ell cantant.
Els ocells
Quan el rossinyol es lleva,
l’alosa se’n va a dormir;
ell, de nit, canta a la lluna;
ella, al sol, de bon matí.
Les cançons de l’un i l’altra
s’entrellacen a l’espai
i ens fan creure en el miracle
que els ocells no dormen mai.
