Et vull mossegar l’orella
i he jurat que així ho far
é però he jurat que no ho faria
sense el teu consentiment.
Eet vull mossegar l’orella i
sé del cert que així ho vull fer
vull posar-t’hi una arracada
– punt de sang – color vermell
com un granet de magrana
senyalant la teva pell:
quan la veig tan blanca i tendra
sento un bram de lleó al cor
i un augur de dentellada
com la flaire d’un moltó
(com ja saps, la teva orella
ja coneix les meves dents
però mai no l’han ferida
perquè mai t’ha semblat bé)
Si et vull mossegar l’orella
vull que amb gust t’ho deixis fer
fins i tot vull que m’ho demanis
i ho faré tan bé com sé:
foradet per l’arracada
sé que encara no el tens fet
Et vull mossegar l’orella
i he jurat que així ho faré
però he jurat que no ho faria
sense el teu consentiment.
Si et fa ràbia la ferida
fes que et sia precedida
d’un voraç penediment
si la por és per la sentida
fes que el teu dolor perduri
i tindràs un record meu.
