Lo Perot Rocaguinarda

De les terres ensotades
Que hi ha al terme d’Oristà
Lo Perot Rocaguinarda
Va saber-ne destacar
El cinquè d’una família
A qui no van poder collar
Abandonà la masia
Per servir a Vilademany
Dins la vila emmurallada
De la vegueria de Vic
Hi formà la seva cuadra
I amb els nyerros feu partit
Li plovien les denúncies
Ell no s’estava de res
I li donaven la culpa
A un pèl-roig i barbamec
Amb la Unió restituida
I les campanes a sometent
Encapçalava la fila
Dels més cercats pel virrei
Però l’estima tot ho aguanta
I no hi ha or suficient
I on te fos que s’amagara
Li daven acolliment
Ningú el pot atrapar
Es més veloç que el pedrenyal
A les mans de Torrent dels Prats
Tan li fa si són mil homes
Que li segueixen el pas
Lo Perot se n’escapa triomfant
Però la vida bandolera
S’ha allargat més de deu anys
I entre totes les proeses
Has perdut algun company
I al final, Perot, t’entregues
Demanant a canvi el perdó
De la colla més dispersa
Que al Govern ha fet més por
I deixes la porta oberta a la imaginació
No el podran atrapar
Sempre va un pas pel davant
No hi ha llibre que es pugui acabar
De poemes i tonades
Fins les planes del Quixot
Del Perot sempre en quedarà record
Només en sap la germana
i quan se’l vol comunicar
Diu “no patiu, jo li faré arribar”