Lo pare espiritual

Cada dia se confessa,
prenda de rosa, fatxa d’estrella;
una dona massa bella,
que és un goig a la mirar.
» També avui, pare meu,
un altro home mascalzò
sense volguer entendre raó
és resixit a se consolar.»
» Gran pecat, gran pecat!
Qui candonga cada dia….
ma, possible, filla mia,
que de cadaù tu te deixis fregar?!
Gran pecat, gran pecat!»
» Jo cerc de me defendre,
sigui dret o sigui tort…
vosté dongui –me confort:
digui-me que me puc salvar.»
» Per non caure més en pecat,
està en casa tot el dia;
diu calqui Ave Maria;
jo vengueré a te visitar…
Per non caure més en pecat!»
Quan lo sent de demà
va a fer visita a fatxa d’estrella,
ella és sola i sempre més bella,
hi obri la porta i lo fa entrar.
» També en casa, pare meu,
un altro home mascalzò,
sense volguer entendre raò,
és resixit a se consolar»…
» Bruta porca esvergonyda!
bruta dona pecadora!»
Pres de futa lo probe home,
agantxada l’ha a la gola:
de hi fè mal no tè coratge;
l’estringida és un carinyo;
vergonyós i a cap quino (a cap abaixat)
non compren més lo que fa,
non compren més lo que fa.
Fatxa d’estrella, prenda de rosa,
és una gran bella cosa;
ella agrada a cadaù:
a sota de la roba
cada home és nunù:
» Sés una «santa», prenda de rosa!»
pensa aquell home quan se reposa:
primer era mala sol pecò
se dava a los altres i a ell no.