Lo meu avi va anar a cuba,
a bordo del Català,
lo millor barco de guerra
de la flota d’Ultramar.
Lo timoner i nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.
Quan el català
sortia a la mar
els nois de Calella, feien un cremat
mans a la guitarra, solien cantar:
Visca Catalunya, visca el Català!
Visca Catalunya, visca el Català!
Arribaren temps de guerra,
de perfídies i tracïcions,
i en el mar de les Antilles,
retronaren los canons.
Los mariners de Calella
i el meu avi al mig de tot,
varen morir a coberta,
varen morir a peu de canó
Quan el Català
sortia a la mar
cridava el meu avi: apa nois que es tard
los valents d’abordo
no varen tornar (no varen tornar)
tingueren la culpa los americans,
tingueren la culpa los americans.
Quan el català
sortia a la mar
el nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra, solien cantar:
Visca Catalunya, visca el Català!
Visca Catalunya, visca el Català!
Visca Catalunya, visca el Català!
