Mariner de la plana,
Tot en popa i bon vent,
Mal llamp de llevantada,
Li arravatà la seva gent,
I és que tota pujada acaba amb un descendiment,
Però, cinglera tallada, infortunis i mal temps,
Era una mar de tristesa,
Calamitós desconsol,
Maleí aquell maresme,
Calia fugir per passar el dol,
Es posà un rem a l’espatlla, únic fòtil que salvà,
Ni comiats, ni ploralles: llarg viatge molt llunyà,
Aigua dolça, terra endins,
Nit i dia oblidava confins
Cel obert, d’esquena al mar,
El mariner caminava recusant tot far,
Aiguamolls i jonqueres,
Vorejant un torrent,
Avançava, amb fal·lera,
A on ignoressin que era un rem,
I a Sant Pau de Segúries el prengueren per forner,
Allí guarí les penúries i hi envellí la mar de bé
