Sé que aquests ullets em miren a mi
no pots amagar el que portes dins
m’he oblidat de seguir el camí
si tu no estàs aquí
I digue’m què vols quan em mires
no pensis què faré després
digue’m què vols quan em mires
no sé ni on estaré
La mirava i sabia que ella volia
no aguantava dir-me tot el que sentia
s’imagina tants cops tot el que faríem
ho sabia perquè aquests ulls no mentien
Tenim uns ulls verds a conjunt
jo no vull tenir-la lluny
Tornen a venir i venen
i volen sentir crema
torna a mentir nena
a vegades lluna plena
Mirant la lluna plena
jo penso en tu nena
i les ganes s’emplenen
de què estiguis aquí amb mi
ara ho sento així
ja sé que no t’escric
hi ha coses que em frenen per culpa del frenesí
Perquè si no després les coses venen
per si soles quan t’enteres
del que has fet i ja no es pot fer més
(no puc fer res)
Ampolles de brugal per sobre la taula
no sé què em vols dir amb la teva mirada
és que a mi sol em costa aixecar el vol
per això nena digue’m tu què vols…
I digue’m què vols quan em mires
no pensis què faré després
digue’m què vols quan em mires
no sé ni on estaré
Volen avançar molt ràpid
jo no sé per què
miro des de l’àtic
però és que no veig re
no m’importa entendre-ho
no tinc ganes de perdre-ho
que alguns han d’aprendre a no sempre estar bé
Al meu cap fa dies que només hi ets tu
vas dir que venies i no veig ningú
perquè no podíem si els dos hem volgut
és que jo no perdo, però ara ens hem perdut…
