Llum vermella assenyala el canvi en un moment àlgid,
samplejant serrat en un món màgic,
Sembla tràgic el canvi d’espai com un viatge d’àcid,
volant pel cosmos but never funny
Preguntes com l’etern retorn és el contorn cutani,
buscant les peces que m’emparin holly mami!
Si déu ets tu; jo sóc aquell reflex orgànic
que em recorda quanta merda guardes dins l’armari
Em costa escriure lletres buscant metes fora de l’entorn
vivint a cops de ploma com Machado són,
Cargues de futur les teves frases victòria i dol,
jo anava al bar per escapar-me no per veure gols
Em va mirar directe als ulls mentre l’injectaven químics,
veia força impregnada a l’iris,
Entre bilis; vòmits; pastis; líquids…
va sortir d’aquell martiri cínic
Pols al fons dels teus racons,
cafès sols són llàgrimes als pantalons
Ànimes bessones abraçades jugant un pols
la força és oposada i causa llei d’atracció
Passeig a mig matí pel pont,
m’agafes del bracet, però sento força al cor,
la lluita contra un mar de dubtes busco ser qui sóc,
aprenc a escriure per mostrar-me not 4 the evidence of god.
Un altre em va mirar i em digué sigues valent i tira
you got no time per tanta tonteria
quan vius en un estat hipersensible,
el dubte és la pedra que l’espasa afila tu mateix et fas papilla
Quasi 25 de vida i sense límits,
em vaig trobar d’un mur en un desert bíblic
Buscant a dins del pou estats empírics,
fugint de mi mateix regant l’esqueix d’aquell martiri
El llop de Goytisolo busca al bolo qui l’estimi,
el món està al revés; la conseqüència d’un suïcidi.
Les orenetes volen lliures, fan els nius, saben els noms dels que les mirin
recordo gotes en cristalls requítics
Àlgids, estats emocionals com moments tàctics
totes atrapades dins l’infern tàctil
Etern el pensament que hi haurà algú que ens salvi,
posant un siri alimentant l’habitació del pànic
Amb un mirall a cada habita recordant-me el canvi,
levita per l’ambient aquell llop estepari
Recordo aspectes naturals cridat pel bosc com buck a l’àrtic
seguint l’instint fins que la mort m’abraci.
