Els carrers no cremen per acabar negociant
Unes olimpíades i uns quants films en català
Si la teva revolta a ningú vol molestar
La teva pantomima només és paper mullat
I apreteu, apreteu ens deia el Molt Honorable
Mentre per l’esquena de forma ben miserable
Denunciant des de l’acusació institucional
l’independentisme davant jutges nacionals
El lliri mata la revolta
Els pals a les rodes, ens miren des d’Europa,
ni un paper a terra i el somriure dels idiotes
El lliri mata la revolta
Ni taula de diàleg, ni l’estat de les porres
Rosa de foc, tornar a cremar Urquinaona
Passar-se tot el dia des de casa tuitejant
Rajant del que fan els altres aspirant a tuitstar
Perdent tot el respecte per qui vol mobilitzar
Perquè és més confortable el:
“Jo cutrades no les faig”
Tuitstar, tuitstar
El milllor de la xarxa
Dictant el que és útil, vergonyós o censurable
Deixant els carrers t’has oblidat de lluitar
La teva pantomima que a ningú vol incordiar
A mi em diuen català: covard
No tiris cap paper al terra o ens estomacaran
Ara venen els de dalt, què va
Quan arribeu al judici no sabreu qui ha davant
és la Generalitat
Aneu cap a Urquinaona ja veureu qui us detindrà
Posem una flor al cotxe que llavors faran bondat
El lliri vol que no miri no protesti no critiqui
Que em quedi al sofa rascant-me la part del cos que em piqui
Que vinguin els politics a dir-me el que em de fer
Quan soc amb els meus no mels trobo perque els meus son al carrer
Buscant-se la vida
No escalfant una cadira
Buscant una alternativa
Visca la nostra gent
El lliri mata la revolta
Els pals a les rodes, ens miren des d’Europa,
ni un paper a terra i el somriure dels idiotes
El lliri mata la revolta
Ni taula de diàleg, ni l’estat de les porres
Rosa de foc, tornar a cremar Urquinaona
“O aportas o aparta prima”
que la violència de l’estat mai escatima
“O aportas o aparta prima”
que tanta passivitat ens desanima
Si toquen a una mai, mai toquem el dos
S’estén com rumor l’amor que revifa la flama
Si toquen a una mai, mai toquem el dos
S’estén com rumor l’amor
Que tinguin feinada per apagar el foc
S’estén com rumor l’amor
Com fa la rimaia dins la fredor
Caputxa a la foscor
Qui no crema, no sent l’escalfor
Quan toquen a una,
demostrem perquè hi som
Ens importen les compas no els contenidors
Si toquen a una mai, mai toquem el dos
El vostre paper mullat, ja és regalimós
Pirades, però amb principis
Passades de rosca, la pau no ens atrau
Sabem que és un frau, tenim massa indicis
Escupir la ràbia, la nostre clau
Revifa la flama, revifa la flama
Que el lliri, que el lliri la mata
Revifa la flama, revifa la flama
Pirats s’encomana
