Ja he complert pena tornaré,
i vull saber si ets meu o ja no ets meu.
Per carta, ja vaig dir-te: Em deslliuren aviat.
Ja saps què has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir.
Saps com m’ho has de dir.
Lligant amb un llaç groc el roure del camí.
Han passat tres anys. Has pensat en mi?
Si miro, i el roure no duu el llaç lligat,
no baixaré, de l’autobús. Si vols, culpa’m a mi.
Que el roure sense el llaç, que ja no em vols voldrà dir.
Tornaré a casa. T’ho vaig dir.
I vull saber el què és meu i el què no és meu.
Sols té és qui té la clau de la presó d’on vull sortir.
Ja saps què has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir.
Saps com m’ho has de dir.
Lligant amb un llaç groc el roure del camí.
Han passat tres anys. Has pensat en mi?
Si miro, i el roure no duu el llaç lligat,
no baixaré de l’autobús. Si vols culpa’m a mi.
Que el roure, sense el llaç, que ja no em vols ens voldrà dir.
Sols té és qui té la clau de la presó d’un vull sortir.
Ja saps el què has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir.