Des de menut, per més que faci,
sóc vilà i pobre com mon pare
i l’avi seu, que es deia Oraci,
i segons com molt pitjor encara.
La pobretat a tots ens marca;
sobre la tomba dels passats,
que Déu me’ls hagi perdonats,
no hi ha corones ni cap marca.
Si em queixo de no tenir més,
sovint el cor em parla i diu:
«No et planyis gens, bergant impiu,
si no has tingut mai tants diners
com els ministres o els banquers.
Val molt més ser estripat i viu
que haver estat un gran senyor
i ara podrir-te al panteó.»
