Prou sé que tant pobres com rics,
savis i rucs, laics, capellans,
vils, nobles, justos i inics,
lletjos i bells, petits i grans,
els potentats, les dames d’upa,
gent de vulgar condició,
els ben vestits i els sense jupa,
morirem sense excepció.

Que sigui Paris o bé Helena,
aquell qui mor amb dolor mor
i perd el buf i ja no alena,
la fel se li rebenta al cor
i tot seguit vinga a suar.
I qui el sosté ni molt ni poc?
Ni fill ni mare ni germà
no es posa pas ningú al seu lloc.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /