Fa camí, la meva gent,
poble amunt, on toca el vent.
Vol camí, la meva gent,
tant si és bo, com si és dolent.
Gronxant el balancí,
diga’m com vau patir.
Ja sé que va per mi,
que mai navegarem
amb barca sense rem.
Llaga i espardenya!
Sang del Canigó.
Llaga i espardenya!
D’Aitana a Puig Major.
Llaga i espardenya!
Som de tot arreu.
Llaga i espardenya!
Dels Ports al Pirineu.
Trobarem la tornada,
partirem a trenc d’alba,
peu a peu, per cada vila,
pas a pas, ella desfila.
Sonarà festa major
de l’hivern a la tardor,
un ball pla i molt d’amor.
Saluden jove i vell
al sentir la seva pell.
I vindrà, la meva gent
des del cel fins a l’infern.
I vindrà, la meva gent
a donar-me el seu calent.
No estem fets de marfil.
Jo seré, molt més hostil.
Ja n’hi ha prou, d’aquell borbó
i a cops d’acordió
caçarem al caçador.
Sentirem el seu traüt
com el Timbaler del Bruc,
xisclant fort, silenci greu,
les veus del meu relleu.
Iran per cada mas,
seran el nostre jaç.
Foc de terra i de glaç,
creix sana la llavor.
T’estim revolució!
Llaga i espardenya!
Sang del Canigó.
Llaga i espardenya!
D’Aitana a Puig Major.
Llaga i espardenya!
Som de tot arreu.
Llaga i espardenya!
Dels Ports al Pirineu.
