Àngel efímer que passava
a la vora dels meus somnis
deixant-me un plec als ulls
que es lliura al pas del temps.
A mil per hora carrussel
de l’encanteri
profunditat del somni
fragments de cases blanques.
Misteris de les nits
quan em perdia
i encara no sé a on
i aquest amor inquiet.
(solo guitarra)
L’enteniment perdut
quan la farina t’encegava
i tot per viure encesa
darrere una fotesa.
Digues que m’has estimat
com un paisatge
que t’ha vençut la pressa
tenies tanta pressa.
Ai, quina pressa!
