Lili Marleen

Davant la caserna
quan el dia es fon
la vella llanterna
encén un altre món.
El vespre és nostre i cada nit
robem instants a l’infinit
tu i jo, Lili Marlene
tu i jo, Lili Marlene
i dins la nit fosca
tots dos abraçats
fem només una ombra
i els temps s’ha aturat.
Poques paraules ens diem
però sabem que ens estimen
tu i jo, Lili Marlene
tu i jo, Lili Marlene.
Passa el temps de pressa
sense fer-ne esment
fins que el toc de queda
desfà l’encantament.
Ens feia mal aquell adéu.
Fins a demà, dolç amor meu!
Adéu, Lili Marlene,
adéu, Lili Marlene.